El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere. Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u: gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc. rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]

cadenat En català, el mot que fa referència al pany portàtil que duu una peça en forma de U és cadenat. Per exemple: No podia obrir la maleta perquè no sabia el codi del cadenat. Al pont Milvi de Roma les parelles deixen cadenats com a senyal d'amor. El mot candau no és acceptable.  [...]

La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'escriu damunt la i i la u. Es fa servir en dos contextos: Per indicar que cal pronunciar la u Es posa dièresi per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-. Així, la u de guerra no es pronuncia, mentre que la u de llengües sí [...]

La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c. Es pot trobar ç: a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc. a final de mot: braç, veloç [...]

En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]

.; tret de derivats d'un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis-(negatius), re-: assaltar, assenyat, dessalar, dissort, ressò, ressembrar (però amb s resecció) c davant de e, i: cacera, decidir; Llúcia, Vicenç, etc. ç davant de a, o, u: maça, peça, lliçó, traçut, etc. Entre [...]

, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta (però L'il·lustra, el llibre). Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma [...]

es produeixen canvis ortogràfics en la formació dels ordinals. Per exemple, a cinquè, cinquena... la c final de cinc es converteix en qu; a novè, novena... la u de nou es converteix en v; a desè, desena... se substitueix la u de deu per s. Hi ha ordinals que presenten una segona forma presa [...]

Les sigles es formen generalment amb les lletres inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple: UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.) IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.) De vegades també [...]

triangle isòsceles. En castellà, el terme equivalent és escuadra. Cal tenir en compte que la denominació castellana cartabón, a diferència de cartabó en català, està definida en les obres lexicogràfiques de referència en castellà de manera general com a 'plantilla de madera, plástico u otro material en [...]